Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Bellesa, Bestiar equí, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, Solteria, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a7a7b7a7b
Assonant
8
4701
I
274
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.