Quan me pens tenir tancat, tot quant tenc navega a lloure: s’amor me fa veure ploure
sense estar ennigulat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Santa Margalida
Amor, Destí, Dolor i plany, Navegació, Niguls, Pluja, Relacions de parella, Separació i divorci
7a7b7b7a
Mixta
4
4691
I
273
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.