Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Festeig, Flors, Ironia, Matrimoni, Mort, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4689
Volum
I
Núm de pàgina
273
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Coma.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.
Tradicionari de Mallorca
