Prometre és molt bo de fer.
Jo em pens que de mi us burlau:
sa paraula que em donau
mai l’heu d’arribar a fer.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Valldemossa
Camp Semàntic
Engany, Festeig, Ironia, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4685
Volum
I
Núm de pàgina
273
Altres cançons relacionades
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobau que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
