Polida, cara de ca,
blanca com la xemeneia!
Tu tens cara de moneia.
Ditxós qui no et comprarà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sóller
Animals, Befa, Ironia
7a7b7b7a
Assonant
4
4682
I
273
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tu dius que ses bergantelles
estopa es solen posar
per porer-se arreglar.
Deixa anar es criticar;
sa malici et fa xerrar.
Tu les cerques festejar,
emperò no et volen elles!
Torna-te’n i digues-lí
que no hi puc anar, per ara:
que primer s’ha de reblir
es clots que té per sa cara.