Per aquí m’has mermulada
i dius que no sé filar:
jo no faç comptes d’obrar,
en jove, amb tu, telessada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Feines casolanes, Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Consonant
4
4651
I
271
Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.