Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Veig sa mare, veig sa fia:
ben mirat, ben poc hi ha.
Si em donaven a triar,
no sé quala agafaria;
pens que més m’estimaria
de buit haver-me’n d’anar!