Cunyada em deis, i no ho sou.
¿O vos reis d’es meu germà?
Sabeu que d’enrere està
aquest llevat, d’esser tou!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Clan familiar, Desig, Engany, Festeig, Humor i comicitat, Ironia, Matrimoni, Productes alimentaris, Relacions parentals, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4189
Volum
I
Núm de pàgina
245
Altres cançons relacionades
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Tradicionari de Mallorca
