Bartomeuet, vida mia,
coronat de diamant!
Lo meu cor t’estima tant!
Tu, lo que em vas enganant
o me véns amb traidoria.
Un pic cada quinze dies
lo meu cor t’està esperant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Anatomia, Bellesa, Complements, Declaració, Engany, Enyorança, Festeig, Floretes, Gelosia, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
4124
Volum
I
Núm de pàgina
242
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Tradicionari de Mallorca
