Qui molt ralla, sovint s’erra:
preniu aquesta de mi.
Dues destrals a un pi,
de cop lo tiren en terra,
i si sou dos que em feis guerra,
també m’hi tendreu a mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Altres rivalitats
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Agressivitat i violència, Eines medi natural, Eines medi rural, Festeig, Gelosia, Lluita, Pins, Rivalitat
Mètrica
7a7b6b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
4000
Volum
I
Núm de pàgina
234
Altres cançons relacionades
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Quan vaig esser en es pinar,
que sa pena m'augmentava,
vaig dir: Verge Immaculada,
arrere hauré de tornar.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
Tradicionari de Mallorca
