Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li vui pagar es camí
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.