Altres cançons relacionades
Ja diràs a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mon pare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Veig sa mare, veig sa fia:
ben mirat, ben poc hi ha.
Si em donaven a triar,
no sé quala agafaria;
pens que més m’estimaria
de buit haver-me’n d’anar!
Tradicionari de Mallorca
