Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.
Veniu ençà, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca
i no parlau foraster?