Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Sa clenxa a tres sementers
i duia Na Marieta
en es ball de sa Placeta,
que pareixia un bebé.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.