Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
M’enviares a dir així
que venies, i no véns.
Jo em pens que t’ho hauré de dir:
Poca és s’amor que me tens.
A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.