Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Sa meva cara se fon,
i he perduda s’alegria
des que tenc sa vida mia
de missatge a Son Ramon.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.