Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.