Un aucell que vol fer es niu
tragina paies de pressa.
Al•loteta, ets de peça!
Es el meu cor qui t’ho diu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Admiració, Anatomia, Arbres i arbusts (Plantes), Cereals, Declaració, Desig, Estimació i afecte, Festeig, Joventut, Muntanya i bosc, Ocells, Paisatge, Passió i enamorament, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3412
Volum
I
Núm de pàgina
200
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Si t’ha pegat s’enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.
Tradicionari de Mallorca
