Tot quant volia li dava
a s’al•lota entenent,
i tothom parava esment
per veure quan hi anava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Desig, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3376
Volum
I
Núm de pàgina
198
Altres cançons relacionades
Aquest jove que ara passa,
tan sols no m’ha dit adiós.
Si jo em pensàs fer-lo coix,
jo li tiraria es moix
embolicat amb sa rata.
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Tradicionari de Mallorca
