Tot quant volia li dava
a s’al•lota entenent,
i tothom parava esment
per veure quan hi anava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enamorats. Festejament. Partits
Algaida
Desig, Joventut
7a7b7b7a
Assonant
4
3376
I
198
Com és jove, ella presum:
ningú fadrí li agrada.
Com ve que veia és tornada
i d’es fadrins refuada,
que de viudo n’hi anàs un!
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!