El Papa va dispensar
que llevassen sa Corema;
no et puc mirar, Magdalena,
perque em fas enamorar.

Jo pas per davant ca teva
com a modo de passeig.
¿Saps ane què malaveig?
A veure si seràs meva!

Ves alerta a ses mars fondes
si no ets bon nedador,
que aqueix clavell de valor
diu que donarà s’amor
an es qui manco en fa comptes.