Com veig que te n’has d’anar
a l’Havana, tan enfora,
es meu cor alegria una hora
te promet que no en tendrà.

Una berganta de L’Horta
una panada em va dar,
i dedins hi vaig trobar
ets ossos d’una ego morta.

Em vares dir, anit passada,
que no volies tornar,
i jo vaig considerar
que el qui no ve, no se’n va:
vet-me’t aquí aconhortada.