-Per penitència et daré
que no festeigs de menudes.
-Pare, jo dic que no en rudes:
aquesta no la faré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Amor, Confrontació, Dolor i plany, Festeig, Lluita, Relació pares-fills, Relacions de parella, Rivalitat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3186
Volum
I
Núm de pàgina
188
Interpretació
El pare; per algun motiu; posa com a càstig a la seva filla no poder festejar més amb el seu amor.
La filla s’hi nega rotundament i exclama que en absolut complirà la penitència que el seu pare li ha donat.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.
Tradicionari de Mallorca
