Margalida, si et rius d’ell,
sa teva raó no et basta,
perque no hi ha cap uiastre
que no hagi estat revell.
Enamorats. Festejament. Partits
Artà
Arbres i arbusts (Plantes), Befa, Plantes, Relacions de parella, Sàtira i escarni, Valors i ideologia, Virtuts
7a7b7b7a
Mixta
4
L’interlocutor explica a na Margalida que si se’n vol enrriure del seu enamorat no només necessita la raó; també li manca experiència. S’ha de saber ser astut.
Així ho fa explicant-ho amb una metàfora: abans de ser un arbre fort ha estat una petita planta.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Torna-te’n i digues-lí
que no hi puc anar, per ara:
que primer s’ha de reblir
es clots que té per sa cara.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.