Maldament mai duga randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella siga gallarda,
de la resta me n’afluix.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Complements, Festeig, Floretes, Indumentària i estètica, Passió i enamorament, Peces de roba, Pentinats
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3070
Volum
I
Núm de pàgina
181
Interpretació
L’interlocutor expressa que tant li és el que dugui posat la seva estimada; que si ja és ben garrida no li manca res més.
Altres cançons relacionades
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
que duré, serà per vós.
Tradicionari de Mallorca
