-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Festeig, Humor i comicitat, Passió i enamorament, Relacions de parella, Relacions socials, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3059
Volum
I
Núm de pàgina
181
Interpretació
Els versos d’aquesta glosa es mostren com una conversa entre dues persones. Els dos primers fan burla a l’enamorada i li demanen qui és que festeja.
Pel que ella contesta després que un jove de Pollença i que almanco ella ha trobat l’amor.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc posada
que encara negú en sap res.
Tradicionari de Mallorca
