Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà,
i com son pare ho va sebre,
de rabi’ se va matar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amor, Confrontació, Desamor i ruptura, Dolor i plany, Família, Festeig, Mort, Pèrdua i dol, Ràbia, Relació pares-fills, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2974
Volum
I
Núm de pàgina
176
Interpretació
Els amors entre enamorats no sempre són benvinguts; com és el cas d’aquesta parella.
El jove festejava la filla de l’escolà i en sabre-ho aquest es llevà la vida.
Altres cançons relacionades
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
