-Sibina, amb gran reverència,
un do te vui demanar,
si em voldries dar llecència
per a Jerusalem anar.
-Llecència de mi ja tens
d’anar allà on voldràs;
mentres que visitaràs,
coman-me a Déu vertader.
-Despuiem les mies robes
que de dol me vui vestir,
espòs meu, jo et vénc a dir
que Aleix en casa no es troba.-
Desset anys fou pelegrí
per l’Esglèsia, nostra Mare,
I després li aparegué
la Verge Inmaculada.
I li diu: -Aleix, segueix la doctrina,
bo és el camí que has pres;
sàpigues que la Sibina,
la teva esposa, verge és.-
Desset anys desconegut
com a pobre estaranger,
visqué Aleix baix l’escala;
ni sa mare el conegué.
En lo dia de son òbit,
coses grosses succeïren;
veren que Aleix era un sant
i ninguns el coneixien.
Per miracle el dà a conèixer,
en mig de gran resplandor
a tota la seva gent
Déu del cel, Rei i Senyor.
Les campanes tot lo dia,
no es deixaren de tocar.
-Senyor, vulgau revelar
eixa nova que seria.-
Les campanes de la terra,
com més va, toquen més fort.
A casa d’Eufebiano
hi ha un pelegrí mort.
Una carta molt ben closa
tenia en la seva mà;
a ningú la volgué dar,
només a la seva esposa.
-Vegent la desditxa mia
els cabeis m’arrancaré:
un fill, Aleix, que tenia,
sa mare no el conegué.
Aquesta glosada del popularíssim Sant Aleix, contempla les cançons referents al mateix sant que van transcrites al volum tercer d’aquesta obra, pàgina 232.

Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.

Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.