Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Bellesa, Festeig, Floretes, Hàbits casolans, Mobles i utensilis, Relació pares-fills, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2915
Volum
I
Núm de pàgina
173
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
Tradicionari de Mallorca
