Es blau mostra gelosia;
es vermei, que està inflamat;
es negre, que va endolat;
i es groc, desesperat;
i es verd, esperança mia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Desig, Festeig, Gelosia, Passió i enamorament, Pèrdua i dol, Tristor, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
2826
Volum
I
Núm de pàgina
168
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Tradicionari de Mallorca
