De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Selva
Camp Semàntic
Anatomia, Declaració, Festeig, Floretes, Flors, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2723
Volum
I
Núm de pàgina
162
Altres cançons relacionades
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
