Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.

Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.

Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un uial,
per mi vostro gust seria.