Ses branques de s’olivera
sempre miren an el cel;
ja direu a En Miquel
que, en voler-me, jo som seva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Cel, Declaració, Oliveres, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2517
Volum
I
Núm de pàgina
151
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Mata, pi, poll i figuera,
auzina, uiastra i noguer,
aladern i romeguer,
romaní, estepa, prunera,
aubercoquer i servera,
perera i codonyer.
Més avall un ponciner
i un polit lledoner
i parres per sa vorera.
Tu ja seràs sa darrera,
de dona, que miraré,
i de ningú fiaré;
només de Déu, perque té
sa paraula vertadera.
Tradicionari de Mallorca
