Ses branques de s’olivera
sempre miren an el cel;
ja direu a En Miquel
que, en voler-me, jo som seva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Cel, Declaració, Oliveres, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2517
Volum
I
Núm de pàgina
151
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
“¿Qué heu vista Na Magdalena?”
Tradicionari de Mallorca
