Saps que estic d’enamorada,
Juan, i tu no em fas cas!
Sa terra d’allà on jo pas,
tota roman socarrada
i ets abres fan flamarada.
Surt defora i ho veuràs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Arbres i fruits (camp i conreus), Declaració, Erotisme velat, Passió i enamorament, Soledat, Terres i terrenys
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
2513
Volum
I
Núm de pàgina
151
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que es meu cor d’altra no en vol.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
