No mudaré, estimat meu,
que ets altres me fan agrura;
si he de tenir ventura,
l’esper de la mà de Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Anatomia, Befa, Destí, Déu, Festeig, Passió i enamorament, Rivalitat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2315
Volum
I
Núm de pàgina
139
Altres cançons relacionades
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Tradicionari de Mallorca
