No mudaré, Catalina,
s’amor que he posada en vós,
fins que sa terra d’es Cós
haja tornada farina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Fets meravellosos o màgics, Passió i enamorament, Productes alimentaris, Relacions de parella, Vies
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2314
Volum
I
Núm de pàgina
139
Altres cançons relacionades
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
i encara ningú en sap res.
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no planc ningú en el món.
sinó mu mare i s’al•lota.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Tradicionari de Mallorca
