No deixaré de venir
ni de pujar aquesta costa,
perquè aquesta filla vostra
Déu sap sa pena que em costa
i no me’n podré servir.
Constància. Fidelitat
Llucmajor
Aspiracions i somnis, Carrer, Clan familiar, Desig, Déu, Erotisme velat, Festeig, Passió i enamorament, Peripècia, Relació pares-fills, Tristor
7a7b7b7ba
Mixta
5
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.