No deixaré de venir
ni de pujar aquesta costa,
perquè aquesta filla vostra
Déu sap sa pena que em costa
i no me’n podré servir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Carrer, Clan familiar, Desig, Déu, Erotisme velat, Festeig, Passió i enamorament, Peripècia, Relació pares-fills, Tristor
Mètrica
7a7b7b7ba
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
2308
Volum
I
Núm de pàgina
139
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Tradicionari de Mallorca
