A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Declaració, Erotisme velat, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2234
Volum
I
Núm de pàgina
134
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
serà perque ella conega
que en no veurer-la duc dol.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
