Com vaig començar a venir,
la rosa n’era poncella;
i ara que n’és rosa bella,
vós no me deixau seguir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Selva
Camp Semàntic
Bellesa, Confrontació, Desamor i ruptura, Erotisme velat, Estimació i afecte, Festeig, Flors, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1820
Volum
I
Núm de pàgina
120
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
