Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
-¿Voleu dir com heu campat
aquest temps que no t’he vista?
–Pas una vida molt trista
ausent de vós, estimat.
Si estaves una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.