Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.

Estic dins un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
que pens en vós, vida mia,
que ets uis no me facin mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.

Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.