Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Erotisme velat, Tristor
Mètrica
7a7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
1385
Volum
I
Núm de pàgina
103
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Tradicionari de Mallorca
