Cada dia dematí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí,
i de darrere sent dir:
–La jove, ¿què deu tenir,
que va tan mortificada?
−¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
ho deu haver de fer així?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Ariany
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Camí, Desamor i ruptura, Dia i nit, Festeig, Litúrgia i tradicions rituals, Passió i enamorament, Pèrdua i dol, Relació pares-fills, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
12
Núm de glosa
1334
Volum
I
Núm de pàgina
100
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Jo si cada quart pogués
veure’t, no estaria una hora.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Tradicionari de Mallorca
