Vós m’heu robat i robau
i vós sou la robadora.
El cor m’heu robat, senyora,
i l’ànima em pledejau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Jutges, Passió i enamorament, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
853
Volum
I
Núm de pàgina
80
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Tradicionari de Mallorca
