Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Oh mon bé, que sou de lluny,
i no pensau a tornar!
Voldria poder-hi anar
a l'aire, així com el fum.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Tradicionari de Mallorca
