Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.
A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi vaig per mor d’En Miquel.