Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.