Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
El qui no se cansa, alcança,
i jo pens que alcançaré.
Mu mare, el vui sabater
per no haver d’anar descalça.
Jo tenc bauba sa mà esquerra
i sa dreta que bo hi fa.
Jo me’n niria a escaufar
dins sa cuina de Son Serra.
Tradicionari de Mallorca
