Sa qui menja cames-rotges
somia s’enamorat;
i jo, que no n’he menjades,
‘ximateix l’he somiat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Desig, Hàbits casolans, Herbes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
693
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Si t’ha pegat s’enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.
Tradicionari de Mallorca
