Sa qui menja cames-rotges

Sa qui menja cames-rotges
somia s’enamorat;
i jo, que no n’he menjades,
‘ximateix l’he somiat.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Desig

Poble

Artà

Camp Semàntic

Aspiracions i somnis, Desig, Hàbits casolans, Herbes, Passió i enamorament

Mètrica

7a7b7c7b

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

693

Volum

Núm de pàgina

Altres cançons relacionades

S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.

Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.