Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.