Qui té quimera, no dorm;
i jo la tenc, i ben forta,
mon pare, amb aquella al•lota
que és més hermosa que es sol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Festeig, Floretes, Hàbits casolans, Passió i enamorament, Relació pares-fills, Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
1132
Volum
I
Núm de pàgina
70
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si t’ha agafada enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que ara ha entrat aquesta usança.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
Tradicionari de Mallorca
